Plenari extraordinari retribucions irregulars

El passat el dimecres 25 a les 10:00 del matí, va tenir lloc telemàticament el plenari extraordinari sol·licitat per Fem Sant Andreu per tractar les irregularitats en les retribucions de l’alcalde Enric Llorca i els regidors amb dedicació exclusiva Juan Pablo Beas, Saray Cantero, Montserrat Tobella i Lluis Oulego.

PART RESOLUTÒRIA

1. PART RESOLUTÒRIA
1.1. Modificació de les dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels regidors electes i grups polítics municipals. – A FAVOR –

Bon dia a totes i tots,

Avui celebrem aquest plenari extraordinari perquè el grup municipal de FEM SANT ANDREU acollint-se a l’article 102 del Reglament Orgànic, així ho ha sol·licitat. El motiu pel qual el nostre grup sol·licita la convocatòria d’aquest ple, es perquè arran de l’aprovació del cartipàs municipal ( en sessió extraordinària el 20 de juny de 2019). Vàrem detectar posteriorment irregularitats en les assistències que percep l’alcalde i els benèfics que obtenen els regidors amb dedicació completa, pel fet sumar-se al conveni col·lectiu dels treballadors d’aquest Ajuntament, i que els hi permet per exemple, cobrar plusos extres per productivitat i puntualitat…

Avui el que ens ocupa i a la vegada ens diferencia no és una visió ni acció política diferent, sinó el respecte més pulcre a la ciutadania, l’honestedat i honorabilitat. Amb la meva intervenció evitaré les qüestions polítiques, i em centraré única i exclusivament amb el marc normatiu i la jurisprudència.

Hem estudiar detingudament les anomalies en les retribucions i hem cercat si aquestes s’ajustaven a dret. Per confirmar les nostres sospites i abans d’articular cap acció, Fem Sant Andreu va comptar amb l’opinió d’un grup de juristes que ens ha estat assessorat en tot aquest procés, i la conclusió és meridiana i avalada per diferents sentencies i informes jurídics d’institucions supramunicipals a demés de les recomanacions explicites d’altres organismes.

Referent a les indemnitzacions que Enric Llorca percep per assistències als òrgans col·legiats. Primer cal explicar que l’alcalde no té cap dedicació fixada amb l’Ajuntament, està amb el mateix regim que els regidors de l’oposició, quelcom que el nostre grup no entén ni comparteix, considerem que Sant Andreu de la Barca necessita i mereix un alcalde a plena dedicació i sense la més mínima distracció.

Enric Llorca no li fa cap favor a la ciutadania per no tenir sou, perquè les indemnitzacions que percep per les assistències constitueixen un salari encobert, què al 2019 va suposar 45.000€. De mitjana Enric Llorca cobra un 50% més que la resta de regidors i regidores que assisteixen als mateixos òrgans col·legiats, en alguns casos un 75%. Tot i exercir i assumir de la mateixa manera que la resta, la dedicació i responsabilitat  que se’n deriva.

Per ser més precisos els hi detallem:

 Perquè la ciutadania ho entengui millor, ho explicarem amb un exemple, en el suposat que aquest plenari, que és un dels òrgan col·legiats, prengués una decisió lesiva o perjudicial contra els interessos de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, seria el conjunt dels membres que integrem d’aquest òrgan, els que en primera instancia haurien de respondre amb el nostra patrimoni pels danys causats. L’alcalde assumiria igual que la resta la seva responsabilitat, ni més ni menys. ¿I llavors perquè cobra més que la resta si té la mateix responsabilitat, si realitza la mateixa dedicació?

Al grup municipal de Fem Sant Andreu som rigorosos, i mai llençarem ni hem llençat acusacions sense la motivació ni proves suficients. Les irregularitats que avui tractem, les avalen com a mínim 5 sentencies judicials, entre elles hi ha una del Tribunal Suprem de l’1 de desembre de 1995, que assenyala que la indemnització per assistència déu ésser igual per a tots els membres que formin part de l’òrgan col·legiat, arribant a aquesta conclusió perquè no suposa necessàriament  major treball la preparació de les sessions per a qui exerceix càrrecs de més responsabilitat, tenint en compte que la conducta exigible als membres de la Corporació, tant els que formen part de l’equip de govern municipal com la resta de regidors, és una diligència extrema en l’estudi dels assumptes examinats pels òrgans col·legiats. No és d’apreciar, per tant, que existeixi major treball com a conseqüència de la sessió per al que és titular  d’un càrrec en l’equip de govern, ja que això suposaria  una mera assistència passiva dels demés Regidors que és per descomptat contrària  a l’esperit  de la legislació reguladora i a les exigències de l’interès públic.

Per això, cap entendre que no és possible establir diferències en les assistències entre els membres d’un mateix òrgan col·legiat en raó de la posició del càrrec electe, la pertinença a un determinat grup polític o qualsevol altra consideració d’índole personal.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià a una sentència del març 2002, diu que:

“…els regidors poden percebre indemnitzacions per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formen part, en els termes i quantia fixada amb anterioritat, això  no es pot articular, ni la forma ho permet, mitjançant la diferenciació quantitiva entre regidors de l’equip de govern i regidors de l’oposició, doncs suposa una arbitrària discriminació…”

El  principi d’igualtat déu aplicar-se des dels requisits exigits pel Tribunal constitucional a partir de la seva Sentència de 10 de juliol de 1981 al dir que “ la igualdad ha de entenderse en función de las circunstancias que concurren al caso concreto”.  “ Ante situaciones iguales, deben darse tratamientos iguales”.

El Tribunal Superior de Justícia de Castilla y León, a una sentència del març 2006, diu que:

“… el que dóna dret al cobrament d’aquestes indemnitzacions és la mera assistència efectiva als actes dels òrgans col·legiats amb independència del desenvolupament d’aquests…”

Pot afirmar-se que aquells acords que estableixin assistències superiors per a l’Alcalde que per als Regidors seran invàlids quan incorrin en infracció dels articles 75.3 Llei del Reguladira de les Bases Regim Local i 13.6 ROFEELL, en particular, o en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, en general (articles 47 i 48 Ley 39/2015) al tenir els actes i acords de les corporacions locals una naturalesa administrativa i ser impugnables conforme a allò dispost en l’article 52 LBRL.”

Per altra banda tenim els informes jurídics de la Diputació Zamora (de setembre de 2015) i Consejería de Presidència de Murcia (de febrer de 2016),  sobre les quanties per assistències a òrgans col·legiats, els dos coincideixen en les mateixes conclusions:

1. Improcedència de fixar una quantia diferenciada a l’Alcaldia, o a uns regidors respecte d’altres, per la seva assistència al mateix òrgan col·legiat.
2. La pretensió de remunerar de forma diferenciada a l’Alcaldia no s’estima ajustada a Dret, ja que la jurisprudència ha vingut entenent que el que es retribueix és la preparació dels assumptes, assistència i participació en l’òrgan i que aquesta és igual per a tots els assistents, produint-se discriminació en donar-se un tractament desigual.

 I per finalitzar aquesta qüestió sobre les assistències diferenciades de l’alcalde, L’Oficina Antifrau de Catalunya què és una institució dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya, va emetre unes recomanacions el 30 de maig   de 2019. On deien i cito textualment: “L’import que es fixi en concepte d’assistències a reunions d’òrgans col·legiats ha de ser igual per a tots els membres que conformen l’òrgan col·legiat. Les diferències dels imports només són acceptables en cas d’assistència a sessions de diferents òrgans col·legiats municipals. En qualsevol cas, no és admissible que per a la persona que presideix l’òrgan o per a les persones que conformin l’equip de govern es fixin imports diferents en concepte d’assistències a les sessions d’aquest òrgan que per a la resta de membres electes que l’integrin.” Aquestes recomanacions estaven fonamentades en la Llei 27/2013.

Com comentàvem a l’inici, les retribucions per les assistències de l’alcalde no eren les úniques que incorrien en irregularitats. També la dels regidors Juan Pablo Beas, Saray Cantero, Montserrat Tobella i Lluis Oulego, que tenen una dedicació a jornada completa. Això és així, perquè la proposta de retribucions va ser aprovada pel plenari de 20 de juny del 2019 únicament amb els vots favorables del PSC i Cs, els mateixos que havien elaborat. En aquesta proposta s’esmenta que els regidors amb dedicació exclusiva podran beneficiar-se de les pagues de plusos per productivitat i puntualitat que preveu el conveni col·lectiu dels treballadors de l’Ajuntament.

Els càrrecs electes amb delegació de govern o no, no forment part del cos laboral ni funcionari de l’ajuntament. Les seves condicions les marca la Llei reguladora de les Bases de Regim local (7/1985), i no pas el conveni col·lectiu. El que és més pervers, que aquests mateixos regidors com a govern negocien amb els sindicats el conveni col·lectiu, aproven com a govern i del qual ells mateixos se’n beneficien.

A més, ens agradaria saber per decència, transparència i honorabilitat dels membres del govern municipal que han cobrat aquests plusos, ¿de quins mecanismes es disposen per controlar la productivitat i la puntualitat d’aquest regidors?

Retorno a l’inici de la meva intervenció, on els hi explicava perquè avui estàvem celebrant aquesta sessió plenària extraordinària. Avui sobretot som aquí, per la incapacitat preocupant de diàleg del Partit dels Socialistes de Sant Andreu de la Barca i Ciutadans, així com mateix l’alcalde. El grup de FEM SANT ANDREU ho ha intentat de totes-totes, que aquesta qüestió trobés una solució per la via política. L’1 de setembre vàrem notificar per carta a l’alcalde que havíem detectat aquestes irregularitats, i l’hi demanàvem que en 30 dies es poguessin esmenar. Els hi hem donat gairebé 75 dies per solucionar, i no ens han comentat absolutament res, no ens han contestat a la nostra emissiva, no tenim noticies seves des de llavors. Ens han ignorat com ignoren les nostres propostes i idees per millorar la ciutat, i després les apliquen maldestrament com les darreres ajudes al comerç local.

Aquest plenari va de compromisos, del compromís d’Enric Llorca d’ajustar-se les assistències a normativa, del compromís dels regidors Juan Pablo Beas, Saray Cantero i demés a no cobrar pagues en els conceptes de productivitat i puntualitat. Però a més, s’haurien de comprometre ara i públicament, que no apujaran en els pròxims pressupostos la partida d’òrgans de govern, fruit d’una apujada de les assistències a tots els regidors, per mantenir l’ingrés i el sou encobert de l’alcalde. Com també s’haurien de comprometre a que retornaran els diners que han cobrat en conceptes que la legalitat vigent no els hi permet, com tampoc el marc normatiu. Aquests diners no sou seus, són del conjunt dels santandreueuncs. ¿Es comprometran a retornar-los?

Resumint, tenim un alcalde que rep unes indemnitzacions per sobre del que estableix la llei, uns regidors de govern que cobren pagues extraordinàries que no els corresponen, i els seus companys regidors que aproven amb els seus vots aquestes pràctiques. En definitiva, tenim un govern municipal amb una seriosa manca de legitimitat.

S’hauran adonat que en tota la meva intervenció no he apel·lat a l’ètica de tots vostès, perquè entenc que això és quelcom intrínsec en les persones, l’ètica es practica sinó perquè s’encareix d’ella. M’agradaria finalitzar amb una cita d’en Martin Luther King, que diu: “Mai, mai tinguis por de fer el correcte, especialment si el benestar d’una persona està en joc. Els càstigs de la societat són petits en comparació amb les ferides que infligim a la nostra ànima quan mirem cap a un altre costat.”

Moltes gràcies.